Un debat que resulta poc efectiu a l'hora de decidir si el disseny és art i viceversa. Tot i així podríem diferenciar-los en una sola característica dominant: el disseny compleix una funció, vol arribar a un objectiu i per tant ser efectiu en la seva actuació; l'art, per contra, no compleix cap altre fi que l'estètica. Amb això sempre existeixen excepcions que solen trencar les vies d'una investigació.
El disseny no és art, però s'aprofita de les seves tendències. Per conseqüència diríem que el disseny sorgeix, d'alguna manera, de l'art, o al menys una bona part de la seva efectivitat o funció està directament lligada amb l'art. La qüestió és: com es va diferenciar l'art del disseny? Si volgués fer-e l'entès em ficaria a comentar l'origen etimològic de ambdues paraules, però com que d'entès no en tinc res i també s'ha de tenir en compte que seria - com a Rajoy li agrada dir - un coñazo, doncs no ho faré.
Al principi tot era art: tan un quadre com un cartell es consideraven art per igual. Fins i tot algú encara diu que l'art és tot el que fa l'artista - i d'aquí la mítica anècdota del individu que s'ho va prendre al peu de la lletra i, tot cagant dins un pot, va crear una gran obra d'art-.
Si em preguntessin a mi quina és la diferència entre art i disseny? Doncs potse parlaria d'una diferència que no té valor des del meu punt de vista. Per mi tan és artista el que pinta un quadre com el que fa un disseny capaç de moure masses. O és que no heu dit mai l'expressió "ets un artista" a ningú? Això demostra que l'artista és un terme tan abstracte que tothom pot ser-ho i a la vegada tothom pot deixar de ser-ho.
El disseny no és art, però s'aprofita de les seves tendències. Per conseqüència diríem que el disseny sorgeix, d'alguna manera, de l'art, o al menys una bona part de la seva efectivitat o funció està directament lligada amb l'art. La qüestió és: com es va diferenciar l'art del disseny? Si volgués fer-e l'entès em ficaria a comentar l'origen etimològic de ambdues paraules, però com que d'entès no en tinc res i també s'ha de tenir en compte que seria - com a Rajoy li agrada dir - un coñazo, doncs no ho faré.
Al principi tot era art: tan un quadre com un cartell es consideraven art per igual. Fins i tot algú encara diu que l'art és tot el que fa l'artista - i d'aquí la mítica anècdota del individu que s'ho va prendre al peu de la lletra i, tot cagant dins un pot, va crear una gran obra d'art-.
En canvi, el disseny apareix quan l'art ja existia, i ho fa com a branca d'aquesta disciplina. Des del meu punt de vista, el disseny és la vessant funcional de l'art. Però fins a quin punt l'art no comunica? Una obra d'art exposa tendències del seu moment, transmet formes de pensar i ideologies extravagants. Per tant, l'art no és funcional? Arribat aquest extrem podríem dir que el disseny és diferencia de l'art perquè, tot i que ambdós tenen funcionalitat i objectiu, un d'ells et ven alguna cosa, mentre que l'altra et dóna peu a preguntes - abstractes o no.
Si em preguntessin a mi quina és la diferència entre art i disseny? Doncs potse parlaria d'una diferència que no té valor des del meu punt de vista. Per mi tan és artista el que pinta un quadre com el que fa un disseny capaç de moure masses. O és que no heu dit mai l'expressió "ets un artista" a ningú? Això demostra que l'artista és un terme tan abstracte que tothom pot ser-ho i a la vegada tothom pot deixar de ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada